Joan Manuel Serrat:El mal de la tarongina.

Quan l'abril ja no té espera
el taronger treu la flor.
I és un ganivet traidor
el seu perfum que al capvespre

s'escampa com una pesta.
I cap batec animal
és estalvi d'aquest mal
que res ni ningú respecta.

S'enfila per les parets
i mulla els llençols d'un crit
que convoca l'esperit
de tots els noms de la pell.

Ens roba la voluntat
i ens emmetzina
la flor del taronger,
la tarongina.

Als taulells de les tavernes
canten els vells mariners
que la flor del taronger
des de l'alta mar s'ensuma,
i embogeix els qui, amb la lluna,
naveguen els seus paranys
i no se salva del dany
qui del seu cant no s'allunya.

I que el seu perfum melós
amara les aigües fins
que la queixa dels dofins
estova el cor dels taurons.

I fa ballar els corbs marins
amb les gavines
la flor del taronger,
la tarongina.

Pot passar quaselvol cosa
quan floreix el taronger:
que no cobri el botiguer,
que el sastre no prengui mides,
que caiguin de les bastides
els paletes i els pintors,
que s'aturin els motors,
que naufraguin les mentides.

Que blasfemin els rectors,
que plorin els assassins,
que regalin els mesquins
amanides als voltors.

Menteix com el vi i encén
com la benzina
la flor del taronger,
la tarongina.

Tot l'ordre del món s'immola,
el desig té impunitat,
res no és prohibit ni pecat
quan la tarongina vola.

No hi ha casa, no hi ha escola,
platja,, marge ni penyal
on no deixi rastre el mal
del flaire que ens agombola.

Les faldes són un empreny
i cauen els pantalons,
es descorden els botons
i es perd la virtut i el seny.

Ens roba la voluntat
i ens emmetzina
la flor del taronger,
la tarongina.





Son de Mar - Manuel Vicent

"Al llegar la primavera se estableció por toda la costa la peste del azahar. De noche este aroma dulzón se metía por todos los entresijos en las casas, llenaba todas las cocinas, pasillos, alcobas y armarios, se introducía en la intimidad de los cajones y baúles, impregnaba la ropa y las cortinas, quedaba pegado a las paredes y también penetraba en el alma de la gente a través de los siete u ocho orificios que el cuerpo tiene, hasta apoderarse por completo de la voluntad.
El aire se vuelve azucarado, el aroma del azahar se hace más intenso a medida que avanza la noche y aunque con la nueva luz del día va perdiendo su vigor y finalmente el sol lo mata cada mañana, durante el sueño este veneno se inocula en todos los cerebros, incluso en el de los animales, y nadie puede saber lo que sucede cuando las personas tienen los cinco sentidos dormidos y este virus está en libertad."